…han sabut digerir influències conegudes com per exemple Teenage Fanclub, The Posies i Pavement, i assoleixen amb un grapat de bones cançons un discurs sonor que resulta propi gràcies a les seves històries properes de vivències personals que juguen a l’equilibri entre la melangia i una mirada lluminosa cap al món que els envolta…


Atlàntic és un dels secrets millor guardats del País Valencià, un grup format per Josep Bartual (veu, guitarra elèctrica i acústica), María López (baix, cors i percussions), Thomas Mantovani (bateria) i Fran Mesado (guitarra elèctrica), que a base de indie-rock noventer  i arrimats al power pop, ens entreguen el seu tercer disc, segon de llarga durada, titulat Volem els ponts. Una meravella amb veritables joies melòdiques i amb tornades addictives que a més els ha valgut el reconeixement a millor disc Pop dels reconeguts premis Ovidi. Així que de primeres els donem l’enhorabona des d’aquest exili musical. 
Una de les novetats d’aquest nou disc és que deixen el castellà enrere i que a més tornen amb més electricitat, i ho fan sense perdre ni un mil·límetre de la frescor melòdica que ja demostraren al seu anterior i també remarcable disc 1976 de ara ja fa 4 anys. 

Tot i moure’s en coordenades recognoscibles, han sabut digerir influències conegudes com per exemple Teenage Fanclub, The Posies i Pavement, i assoleixen amb un grapat de bones cançons un discurs sonor que resulta propi gràcies a les seves històries properes de vivències personals que juguen a l’equilibri entre la melangia i una mirada lluminosa cap al món que els envolta, i és que tal vegada una bona melodia sempre ens ajudarà a veure el got un poc més ple tot i els núvols, tal i com aconsegueixen ací Atlàntic.
El disc enganxa des de la seva potent entrada amb Orgàsmica, paga la pena per tonades com L’ambulància no exempta de la seva càrrega de preocupació pel moment que vivim. Escolteu les infeccioses En tot el cor i Lluna perquè no tenen rés que envejar a altres propostes internacionals conegudes. Grandíssima Antoni Suchard que per la seva progressió instrumental mostra la gran química entre ells, essencial en unes sessions de gravació on, segons el propi grup, han deixat que la improvisació els condueixi. Inclús encerten quan baixen les revolucions en la titular Volar els ponts fent que el desencant ens resulte més dolç

Una col·lecció de cançons que tanquen a ralentí amb la tendra Viatjar (amb tu) i ens deixa la porta oberta a un grup amb una gran projecció i moltes possibilitats sonores per davant, i que segur que ens donarà més alegries musicals en el futur. Molt recomanable.

Per Chals Roig

(foto: Susana Godoy)

Podeu escoltar i comprar la seva música al seu bandcamp:
https://atlanticmusica.bandcamp.com/album/volem-els-ponts

Por

Etiquetas:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *