Amor i psicodèlia amb Òscar Briz (crònica concert 16 Toneladas, 5-6-2021)

Conciertos

7 de junio de 2021
Autor: Juanjo Mestre.

Òscar Briz. Crónica concert en 16 Toneladas (5-6-2021). Presentació de ‘Amor i Psicodèlia en tems de virus’.

…tot amor i tot psicodèlia en un gran viatge, era necessari alguna cosa així després de tant de temps de virus i de restriccions.

El camaleònic cantant valencià de l’Alcúdia Oscar Briz va presentar per fi el seu més recent treball discogràfic «Amor i psicodèlia en temps de virus» (ressenyada en el seu moment en aquest link de l’Exile pel meu company i kamarada Chals) a la sala 16 Toneladas, tot això després dels retards motivats en els últims temps pel desenvolupament de la pandèmia.

Es va presentar de teloner Òscar Peris, el jove dylanita de Llaurí, que va aconseguir atraure als assistents amb la seua espontaneïtat i honestedat en temes com «Cercle etern», «L’escola» i «Passant la vida», pertanyents als seus recomanables àlbums «Nascut per aprendre« i «Zero per infinit «.

Després, abans de començar el concert d’Òscar Briz, arribaria la projecció del vídeo de «La llum és presenta si la crides», una cançó que s’hauria de convertir en tot un hit si haguera justícia musical en aquest món, i molt més en l’estat espanyol si haguera justícia i igualtat real amb les mares llengües dels seus diferents pobles.

Per a l’ocasió, l’alcudienc va estar perfectament acompanyat per Miguel Caballer a les tecles, Xavier Alaman al baig, Kike Pons a la guitarra i, com és habitual, per la gran Silvia Martí amb la bateria. En moments puntuals es sumarien invitats de luxe com Jordi Silvestre al violí i Eva Villalba a les veus de cors.

Va començar amb la impactant «Enric, Empar i la mar» sobre la història del fatídic final del pianista català Enric Granados, inclosa en l’EP del 2018 «No caure és que m’agafes de les mans». No va faltar la meua cançó preferida de tota la discografia de Briz, la sempre evocadora «Llavor voladora» d’aquell estiu de 2010.

Del plat fort que havia de ser el «amor i psicodèlia», tot emoció i lluminositat a «Els moments perfectes», més les transcendentals «Estar enamorat», «Reinicieu» i «La per 2020». I per descomptat ens transportarien fins al rock més psicodèlic i pinkfloydiano a «Jupiter & IO», o a la còsmica «18350 dies / Stereotype» que en directe va resultar de pelopunta.

Tampoc faltarien el tema més comercial «La llum és presenta si la crides», anomenat al principi d’aquesta crònica, amb eixa ona heretada dels Smiths o altres il-lustres britànics dels 80, ni eixa espècie de simfonia èpica on les arrels britàniques i les valencianes s’uneixen en «Explore and fall into the arms of love».

Molt sorprenent a més una gratificant versió molt mediterrània del temazo «The old and the young» de Midlake. Ja en els corresponents bisos, davant l’extasis de la selecta concurrència, rematarien amb dos clàssics de «Asincronia» de l’any 2009, com «A trenc d’alba» i el tropicalisme de «Ap 7».

Com a resumen, he vist prous vegades a Òscar Briz en directe i crec que va ser dels seus millors concerts, possiblement molt a veure també la gran acústica de la sala valenciana. Sí, tot amor i tot psicodèlia en un gran viatge, era necessari alguna cosa així després de tant de temps de virus i de restriccions.

16 Toneladas Crónicas conciertos Juanjo Mestre Òscar Briz Óscar Peris