La mordaz monstruosidad de Mossén Bramit Morera i Els Morts - Cadàvers exquisits (2023)

20 de junio de 2023
Autor: Juanjo Mestre.

Reseña y crítica sobre Mossén Bramit Morera i Els Morts y su álbum ‘Cadàvers exquisits’.

… pocas veces el rock and roll, rhythm&blues y garage de élite para minorías selectas, consigue traspasar con tanta gracia y naturalidad la barrera del idioma anglosajón…

Un hombre mayor que no ha madurado, que tiene la mente de un adolescente, una especie de Dorian Grey de la comarca valenciana de La Safor que busca piso en la gran ciudad. Sinceramente creo que no existe mejor anzuelo para escuchar el resto del disco con desorbitado interés.

Y es que los “Cadàvers exquisits” de Mossén Bramit Morera i Els Morts, vinilo que distribuye Family Spree Recordings, comienzan con una adaptación del “Teenage Head”, la fabulosa canción de Chris Jordan y Roy Loney que dio título a la magna obra de los Flamin Groovies en 1971. Es la repera «Testa de donzell» y, siendo en la madre lengua del pueblo valenciano, se multiplica la curiosidad y atracción, pues pocas veces el rock and roll, rhythm&blues y garage de élite para minorías selectas, consigue traspasar con tanta gracia y naturalidad la barrera del idioma anglosajón.

Con toda la mordacidad que caracteriza a las composiciones de Ramón Morera y sus Morts, el “Swing dels morts” es sumamente bailable y buenrollista, pero también es una llamada a hacer en vida lo que no harás después de muerto, cuando gocemos de la absoluta impunidad.

Un nuevo giro con el saxo de Edu Rocket convierte a “L’esglai” en lo que podría ser un imposible cruce de Madness y The Cramps. Tan demoníaca como festera, está cargada de magia negra y, a buen seguro, tendría toda la bendición de San Lux Interior si pudiera escucharla. En una onda musical similar, con un trasfondo crítico espectacular y a ritmo de ska, destaca la extraordinariamente sarcástica y corrosiva “F.M.I. (Fons Mortuori Internacional)», dedicada a los que destrozan la escuela pública, la sanidad o privatizan las residencias de la tercera edad.

Con ritmo marcial de punk-rock ramoniano, el nigromante y amigo de Satán “Rei Arlot”, es pura diversión en su castillo de lujuria y juego. Y para amenizar más todavía, una pieza de garaje sobre la reina del vudú, adaptación vampiresca del “She’s Wicked” de los Fuzztones y titulada para la ocasión “És bruixa”.

Como joya del disco la que fue single de adelanto “Margalida”, dedicada a la primera víctima documentada de la transfobia, torturada y asesinada durante el S.XV en València.

Y ya para rematar la fiesta tres rescates de clásicos garageros: el fiftie «Glendora» de Ray Stanley, más conocido por la versión de los Downliners Sect en los sesenta, el “Don’t Be Afraid Of The Dark” de los Sonics como “No tinguis por de la foscor”, y el “Louie Louie” de Richard Berry, tantísimas veces versionado, en esta ocasión su lectura como “Sang i Budells”.

Pues eso, que necesitábamos algo así, que alguien sacara este repertorio de la tumba por salud mental, por regeneración neuronal y por el bien de la mare llengua valenciana.

La mordaç monstruositat de Mossén Bramit Morera i Els Morts – Cadàvers exquisits (2023)

Un home gran que no ha madurat, que té el cap d’un adolescent, una espècie de Dorian Grey de la comarca valenciana de la Safor que intenta trobar pis a la gran ciutat. Sincerament crec que no hi ha millor al·licient per escoltar la resta del disc amb desorbitat interès.

I és que els “Cadàvers exquisits” de Mossèn Bramit Morera i Els Morts, vinil que distribueix Family Spree Recordings, comença amb una adaptació del Teenage Head, la fabulosa cançó de Chris Jordan i Roy Loney que va donar títol a la magna obra dels Flamin Groovies el 1971. És la repera «Testa de donzell» i, sent en la mare llengua del poble valencià, es multiplica la curiositat i atracció, ja que poques vegades el rock and roll, rhythm&blues i garatge d’elit per a minories selectes, aconsegueix traspassar amb tanta gràcia i naturalitat la barrera de l’idioma anglosaxó.

Amb tota la mordacitat que caracteritza les composicions de Ramon Morera i els seus Morts, el “Swing dels morts” és summament ballable i buenrollista, però també és una crida a fer en vida allò que no faràs després de mort, quan gaudim de l’absoluta impunitat.

Un nou gir amb el saxo d’Edu Rocket converteix «L’esglai» en el que podria ser un impossible encreuament de Madness i The Cramps. Tan demoníaca com festera, està carregada de màgia negra i, sens dubte, tindria tota la benedicció de Sant Lux Interior si poguera escoltar-la. En una ona musical similar, amb un rerefons crític espectacular i a ritme de ska, destaca l’extraordinàriament sarcàstica i corrosiva “F.M.I. (Fons Mortuori Internacional)», dedicada als que destrossen l’escola pública, la sanitat o privatitzen les residències de la tercera edat.

Amb ritme marcial de punk-rock ramonià, el nigromant i amic de Satanàs “Rei Arlot”, és pura diversió al seu castell de luxúria i joc. I per amenitzar més encara, una peça de garatge sobre la reina del vudú, adaptació vampiresca del «She’s Wicked» dels Fuzztones i titulada per a l’ocasió «Es bruixa».

Com a joia del disc la que va ser single d’avançament “Margalida”, dedicada a la primera víctima documentada de la transfòbia, torturada i assassinada durant el S.XV a València.

I ja per rematar la festa tres rescats de clàssics garatgers: el fiftie «Glendora» de Ray Stanley, més conegut per la versió dels Downliners Sect als seixanta, el “Don’t Be Afraid Of The Dark” dels Sonics com “No tinguis por de la foscor”, i el “Louie Louie” de Richard Berry, tantíssimes vegades versionat, en aquesta ocasió la seva lectura com a “Sang i Budells”.

Doncs això, que necessitàvem una cosa així, que algú traguera aquest repertori de la tomba per salut mental, per regeneració neuronal i pel bé de la mare llengua valenciana.