Concert d’Ona Nua al Botànic de Cullera 07/05/2023

Conciertos

8 de mayo de 2023
Autor: Chals Roig.

Crònica del concert d’Ona Nua. Presentació del seu nou disc Superpop al 1er Cicle Botànic Íntim de Cullera

El seu soul místic i vital fa servir el folk tant com el rock modern de les darreres dècades per a embellir unes lletres que miren sense cap afectació les petites subtileses al voltant de l’estima i de la pròpia existència, a l’essència mateixa.

Hi ha pocs artistes que puguen fer-me plorar literalment d’emoció i al mateix concert fer-me somriure amb complicitat, per a finalment presentar-me davant d’un mirall on veure’m reflectit lliure d’incerteses. Josep Pérez és un d’aquests artistes que domina l’art de la cançó com pocs. I tot i que du només dos discs en solitari com a Ona Nua, Un gat i l’home al seu costat i aquest Superpop acabat d’eixir del forn, el seu recorregut s’estén dècades enrere.

Presentava Superpop que encara només està disponible en format físic Cd i vinil, cadascun amb un ordre de cançons diferent. Dintre de poc estarà disponible als streamings habituals.

Un disc ric en matisos amb una producció exquisida i una masterització acurada a càrrec del seu company d’anys Tony García, que punxat tant al giradiscs com al reproductor de CD resulta una experiència sonora molt bona. Des de l’indie-rock al pop, del folk al soul, inclassificable, exquisit. A més, ve acompanyat de l’art visual a càrrec de Rafa Masià i del disseny de Joanra Estellés, i tot plegat resulta en una maquetació magnífica que val l’adquisició del format físic, una joia.

La idea és aprofundir en el concepte POP com a idea definitòria: melodia principal, acords bàsics i tot vestit amb els elements més usuals del POP: bateries, baixos, guitarres i teclats. Un punt de partida humil i que fuig dels artificis formals.

Segons diu Josep Pérez a la nota de premsa

Ja m’agradaria veure’l en directe amb tots els grans músics que l’acompanyen: Xavier Alaman, Lluís Blesa, Abraham Rivas, Ausiàs Garrigós, Moisés Bautista i Tere Núñez… Un mal menor doncs el marc incomparable del Botànic de Cullera i la fantàstica feina de Patrick i Alex han propiciat un matí especial de diumenge en aquesta primera ronda del 1er Cicle Botànic Íntim.

A més, quan es tracta d’Ona Nua, el format de l’espectacle és un factor secundari a l’hora de gaudir de l’experiència de la música en directe, ja que una de les seves grans qualitats és la capacitat d’acoblar amb molt de talent els buits sonors quan es presenta només amb la veu i la guitarra. El seu soul místic i vital fa servir el folk tant com el rock modern de les darreres dècades per a embellir unes lletres que miren sense cap afectació les petites subtileses al voltant de l’estima i de la pròpia existència, a l’essència mateixa.

Els recursos que té al seu abast, el talent, la seva interpretació exquisida, la seva tècnica refinada i les seves harmonies i cors em fan imaginar en els meus somnis més humits a un Marvin Gaye creuat amb Spinetta, fent que l’aire fresc i lliure de La Murta s’infiltre entre les tonades de Nick Drake i d’Elliott Smith, i amb la benedicció mediterrània de Pep Laguarda i Remigi Palmero. Un encreuament de noms sense ànim d’agafar-se al peu de la lletra, ja que Ona Nua és un artista que ha creat el seu propi llenguatge musical reconeixible i particular, i que es deu a si mateix més que a cap estil concret.

Del seu nou disc Superpop, ens va delectar amb les cançons «Mirall de dins» (poesia musicada d’Isabel García Canet), l’enginyosa i mordaç «Guanyar i perdre«, la seva declaració d’intencions vital de «No cante per ningú«, l’inquietant «Elogi del camí» que em va dur a Damien Jurado, i l’emocionant «Mare» que davant de la seua mare i el dia de la mare ens va fer plorar a tots, va ser un instant perfecte. Genial la inèdita Com me folles que finalment no va incloure al nou disc. I de la seva anterior obra ha rememorat dues grans cançons, «La Por» i «Cant a un mateix«, un disc del que tampoc convé oblidar-se.

I com sol ser habitual, les seves interpretacions de cançons favorites no poden faltar, una altra de les facetes a recalcar ja que fa valer el terme «versió» amb tota la seva amplitud com a vehicle per a fer seves les cançons d’altres. Recomane seguir-lo a les xarxes o al seu canal de <youtube>. Com el mític poema «Plens de sol de bon matí» de V.A. Estellés que va musicar Remigi Palmero, però en la versió més propera a la que Òscar Briz fa en els directes, o com «Himne (‘Namorat)» de Pep Laguarda que no sol faltar en els seus directes, una gran joia desconeguda.

També vam tindre alguna sorpresa. Va deixar l’escenari a Mala, proposta que comença a rodar ara, un duet format per Letícia i Casandra que s’han convertit en el darrer descobriment musical més interessant que he escoltat, sorgit dels confins de La Ribera i més enllà. Ens delectaren amb la seva cançó «Dues maquis«. La seva música m’ha recordat els aires silvestres i indomables de les grans dones del folk britànic de finals dels anys 60 i principis dels 70, Anne Briggs, Vashti Bunyan… cal seguir-les de prop.

Que meravellosa la versió «En el meu cos» del «Into My Arms» de Nick Cave and The Bad Seeds en la qual Ona Nua respectant la sonoritat dels versos i, sense canviar el sentit, la va dur al seu terreny i ens va fer oblidar l’original.

Un altre dels moments especials va ser la col·laboració amb Òscar Briz fent a duet «JT«, inclosa a l’àlbum «L’estiu» que va ser enregistrat per Josep Pérez i Tony García, i en el qual va participar en els directes fent-se càrrec de la bateria. Veure aquests dos grans de la música junts ha sigut tota una sort. Amb el seu cant dedicat al seu poble, Alzira, va acomiadar un inici de gira que promet moltes alegries.

La presentació de Superpop ens ha regalat un matí genial en un entorn natural meravellós i en companyia d’amics i artistes. No es pot demanar més a la vida.

Fotos: Arnau Ledesma >INSTAGRAM<

+info Botànic de Cullera: https://www.facebook.com/botanic.cullera/

bandcamp Ona Nua: https://onanuamusic.bandcamp.com

Chals Crónicas conciertos ona nua