MALA al Cafè de la Plaça. El nou folk riberenc (Crònica concert 3 d’agost)

Conciertos

19 de agosto de 2023
Autor: Chals Roig.

Crónica del concert de MALA el passat 3 d’agost.

Fa unes setmanes vaig tindre la sort de veure a MALA, duet format per Leti i Cassandra que sense tindre encara cap referència discogràfica, duen ja un temps meravellant amb les seues cançons a tot aquell que les escolten. Ja tenen un repertori important i digne de ser vist en directe.

L’altre dia va ser una gran ocasió al concert del Cafè de la Plaça d’Enric Casasús a Carcaixent, ple a rebentar de gent, on vam presenciar un dels pocs concerts que han oferit fins ara. Calen més que mai llocs com aquest des dels quals poder vertebrar el talent artístic que tenim a La Ribera.

Va ser una vetlada perfecta. Em van recordar el llibre Singing From the Floor de JP Bean, la història oral mai contada dels petits clubs de folk abans que el revival és filtrés cap a les llistes d’èxit. Només veu guitarra i històries que contar. Que bonic que açò fora el principi d’una altra història encara per escriure.

MALA representen molt bé el que fa unes dècades va ser la New Weird America. Al igual que aquells, Leti i Cassandra es nodreixen del folk dels 60 i 70, tant del british folk, com del folk americà i altres variants, acid folk, psych folk, ho fan des d’un punt de vist contemporani i a més donant cabuda d’una manera molt natural al sentir de la cançó popular més propera a base de referències autòctones i a través de les seves vivències personals.

Però sobretot, elles són del camp i de la muntanya, de La Ribera i amb orgull, són joves, autèntiques i lliures i aquest sentir es filtra a cadascuna de les seves interpretacions. Ho tenen tot per davant, tot per fer, estan en eixe punt dolç a punt de florir al món. Els que hem pogut veure-les en directe ho sabem i desitgem que tothom les conega.

Tot i estar començant ara mateix, les MALA són capaces de dur un concert endavant amb un repertori de cançons pròpies i algunes versions. De les seves, l’èpica Dues maquis és la seva cançó bandera i deuria ser escoltada a tot arreu. A les seves cançons hi ha moments per a l’estima en la meravellosa 2001 Il·líades i per a l’amistat en Penyassegat, per a la crítica en Pantalles, memòries de temps passats en Samaruc, homenatge a Rafael Marrades, l’avi de Leti. Inclús per a l’humor amb Dame más picante. L’emoció és palpable i real en les seves veus.

A més, les MALA, tenen bon gust inclús per a la selecció de versions. Fantàstica la seva re-interpretació al valencià de Wake Up Little Sparrow d’Ella Jenkins, a mig camí entre la visió de Devendra Banhart i la de Lizz Wright. Una meravella i no menys bona que la seva versió de I Fall Apart de Rory Gallagher.

Tot i que una de les meves favorites és la seva versió de la joia Come Wander With Me que les MALA recuperen de l’oblit, tonada de culte i emblemàtica no coneguda per molta gent. Composada per Jeff Alexander i cantada originalment per Bonnie Beecher en un capítol de la famosa sèrie The Twilight Zone (també utilitzada posteriorment en altres pel·lícules com Les pistoles de l’infern).

No podia faltar Ona nua que les va acompanyar en una de les cançons, artista que en certa manera a exercit de padrí del duet als darrers temps. Un bonic gest.

Elles són part d’una nova generació encara minoritària però que vibra inquieta i es mou per sota de la corrent principal més enllà dels condicionaments estilístics que els mitjans principals volen fer creure.

Amb sons acústics d’arrel americana, britànica i autòctona, i amb una visió moderna i empoderada, les MALA tenen unes referències musicals exquisides i difícils de trobar avui en dia a la música, però a més s’expressen amb el seu propi llenguatge amb fonament i profunditat. I des d’ací, el Exile farem tot el que calga per a donar-les suport. Sempre endavant Leti i Cassandra. Grans les MALA.

Vos convide a seguir-les al seu canal de <youtube> i estar atents a qualsevol notícia que vinga.

Fotos d’Arnau Ledesma: <Instagram>

Chals Crónicas conciertos MALA