Discos Críticas

Abraham Rivas sap modelar amb mestria els elements musicals com qualsevol cantautor desitjaria per a fugir de territoris mil vegades transitats amb veu pròpia i un lirisme encomiable…

Cal seguir a Abraham Rivas a cada pas. Músic que ha deixat el seu segell melòdic normalment als teclats donant suport a altres artistes en discs bons i estimats, però que en solitari em sembla un tresor, un dels gran secrets que té València. I és que no és necessari anar-me’n massa lluny per a trobar artefactes de gran força sonora i lírica, com aquest únic, meravellós i esperat Les capitals, la son, la bena.
Precedit d’una meravellosa tonada com va ser Aforisme, acompanyat de Moi i Tere (https://abrahamrivas.bandcamp.com/track/aforisme-amb-moi-tere), aprofundeix de nou en la independència forçada i la solitud que va comportar el confinament, ell s’ho fa tot. Una senzillesa aparent que amaga una depurada complexitat darrere de detalls musicals acurats al mil·límetre, harmonies vocals, arranjaments de guitarra, teclat. De nou la seva intuïció melòdica em du a Laurel Canyon amb la delicadesa de Joni Mitchell, eclèctic amb estils menys tocats a la música popular actual com la bossa nova, inclús amb influències més europeistes, la chanson posem per cas, camí on cançó d’autor, pop i jaç es troben. Només coordenades per a incitar a qui no el conegui, elements sonors que poden veure’s però que tampoc són el determinant doncs les seves cançons transiten pels territoris de l’emoció pura i sense artifici, són atemporals, us diria, amb la transparència d’un franctirador dels sentiments i la lucidesa de qui pot treure or líric d’un moment congelat al cor, en el record o com és el cas aquesta vegada, afegint un component més inquietant, sentiment normal donades les circumstàncies. Tal i com ell diu:

– Esclatà la fi del món i ens va agafar a casa. Forma de solitud, tenia, i la vam fer nostra ràpidament, inventant-ne mil noms i significats nous. «Les capitals, la son, la bena» és un àlbum travessat per l’estranyesa d’aquells dies i per la idea de la distància…

Abraham Rivas - Les capitals, la son, la bena (2020)

Aquesta distància que a les seves mans i amb la bonhomia que el caracteritza és transforma en un xicotet bri d’esperança en mig de la confusió, que a més hauria de valorar-se per uns texts que no poden explicar-se però que sintetitzen aquesta visió que es mou entre l’estranyesa, si, però camí de l’esperança.

A la primera cançó – la distància física –Llegir l’aire, fa de la contenció acústica el seu aliat, les cançons venen suaument per a mostrar-nos – la distància emocional –El cor de la ceba–, i embolicar-nos amb harmonies vocals de l’escola de CS&N, tocant de jaç la seva cançó d’autor, sense perdre l’esperança davant – la distància com a promesa de noves vides –L’estima creix, només a veu i guitarra si cal per a fer recer de – la distància de tot plegat, en contemplar-nos contra el firmament –Plena de dies. I adapta a Miquel Martí i Pol en De palla trenadafent seves les paraules del d’Osona, donant-les un nou espai entre les seves lletres i cançons. 
 
Un any com aquest en el qual m’he enamorat del disc de Laura Marling, aquest Les capitals, la son, la bena no podia quedar-se massa lluny, i no ho dic pel favoritisme inconscient de qui estima el lloc al que pertany, tot i que ha sigut aquesta estima qui me l’ha dut, es que vos adonareu a l’instant escoltant aquestes cançons que Abraham Rivas sap modelar amb mestria els elements musicals com qualsevol cantautor desitjaria per a fugir de territoris mil vegades transitats, amb veu pròpia i un lirisme encomiable.
Aquest disc curt al que li ha caigut bé la solitud i que amb aparent senzillesa t’embolica als pocs compassos, omple amb entitat pròpia un lloc privilegiat a la seva carrera discogràfica. Per suposat estarà entre els favorits en aquest fatídic any encara en curs. Magnífic el disseny de @femmella.collages, escoltat el disc i vista ara, no podia imaginar la portada d’altra manera. Molt recomanable.
 
Per Chals Roig
https://abrahamrivas.bandcamp.com/album/les-capitals-la-son-la-bena-3

Por


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Artículos que te pueden interesar

Maika Makovski - MKMK (2021)
Maika Makovski – MKMK (2021)

Reseña: Maika Makovski - MKMK (2021). El tránsito por este trabajo me produce un efecto que se traduce en tres palabras: vitalidad, optimismo y libertad.

Cisco Fran - Indies (2021)
Cisco Fran – Indies (2021)

Reseña: Cisco Fran - Indies (2021). el trabajo más variado y arriesgado que ha acometido Fran hasta ahora, con nuevas texturas sónicas y haciendo encajar ..

Pilgrim - No Offense, Nevermind, Sorry
Pilgrim – No Offense, Nevermind, Sorry (2021)

No Offense, Nevermind, Sorry" el discazo de la banda de Tulsa, Pilgrim, comandada por un inspiradísimo Beau Roberson

The Goon Sax. Ampliando la paleta de colores juveniles con ‘Mirror II’ (2021)

Reseña y crítica del álbum ‘Mirror II’ de los australianos The Goon Sax.