Atlàntic – Desnivell Positiu (2024). Power-pop lluminós i adictiu

Discos Críticas

30 de enero de 2024
Autor: Chals Roig.

Atlàntic consoliden la seva proposta amb el seu tercer disc, el millor disc que han publicat fins ara

…han sabut adaptar-se al nou format de trio de manera excel·lent, donant més espai a la secció rítmica, amb un treball de baix contundent i enginyós, i amb guitarres elèctriques que brillen i sonen de faula, formant en conjunt un mur sònic més visceral i directe que per a res sacrifica la melodia ni els moments més suaus, és més, resulta un disc altament addictiu…

Que vivim en un món que va cara avall no és cap secret. I es que, qui no té la sensació de que a poc que et descuides pot caure l’equilibri que ens proporciona tranquil·litat en el nostre dia a dia? com si fos una baralla de cartes. Però a mi m’agrada que de tant en tant em diguen que no passa res, que tot anirà bé i que no hi ha mal que dure cent anys.

I quin millor estil per no deixar-se arrossegar cap a la fatalitat i fixar-se en allò bo que ens envolta que el power-pop. Unes bones guitarres ben altes i una bona melodia són ingredients ideals amb els quals reafirmar-nos mentre baixem la finestra del cotxe per la vesprada després de currar, o el divendres amb tot el cap de setmana per davant i ganes de passar-ho bé. En aquestes, Atlàntic obrin aquesta finestra per on la llum sembla entrar amb gràcia, alegria i molta energia positiva.

D’Atlàntic, format ara pel trio Josep Bartual, Maria López i Thomas Mantovani, ja parlàrem en aquest exili musical pel seu anterior ‘Volem els ponts’, disc que va suposar la seva consolidació i reconeixement a nivell de premis i crítica. Tot i que per desgràcia, la pandèmia no va permetre que fos presentat en directe. Avui tornen amb energies renovades pel seu nou disc ‘Desnivell Positiu‘, tercer disc (quart si contem el primer EP) que veurà la llum oficialment el proper 6 de febrer després de quasi tres anys, tot i que en aquest exili musical duguem ja un temps escoltant-lo amb deteniment.

Aquest títol representa molt bé l’esperit del disc. No, no es tracta de viure en la inòpia, però posats a enfrontar-nos als reptes, fem-ho com ells ens canten en aquest nou treball. Col·lecció de cançons que deuria consolidar-los com una de les referències del power-pop que es fa al país, doncs aprofundeixen en la seva tirada cap al pop de guitarres, amb harmonies vocals perfectes i amb un grau de maduresa que queda reflectit també a les seves lletres i tornades enganxoses.

Aquestes onze cançons han sigut gestades a foc lent en els últims tres anys i, segons ens conta la banda, gravades de manera molt particular, la bateria va ser registrada en directe als Novo Estudis de Picassent, aspecte que confereix un so més orgànic, mentre que les veus i la resta es va desenvolupar en l’estudi de la banda, i es nota per com cada detall quadra a la perfecció en cada cançó.

Com a novetat principal i que ha jugat a favor, encara que Josep continua signant la majoria de les cançons d’Atlàntic, la banda ha guanyat amb les aportacions de Maria que a demés d’alguna de les seves primeres composicions i lletres, també s’estrena com a veu solista.

Al capdavall una de les coses que més m’agraden del disc, a més de les seves melodies i tornades, és com han sabut adaptar-se al nou format de trio de manera excel·lent, donant més espai a la secció rítmica, amb un treball de baix contundent i enginyós, i amb guitarres elèctriques que brillen i sonen de faula, formant en conjunt un mur sònic més visceral i directe que per a res sacrifica la melodia ni els moments més suaus, és més, resulta un disc altament addictiu. Excel·lent producció, per tant, d’Atlàntic i amb l’ajuda de Carlos Soler Otte en la mescla i masterització.

Amb l’indie-rock guitarrer de ‘Baina!’ ja ens avançaren fa uns mesos un dels seus ganxos més directes i que caldrà escoltar en directe, molt bona manera de començar un disc, i la genial i enganxosa tornada de ‘Anna Krushchenko’ només feia que despertar grans expectatives des del minut u de la seva eixida, juntament amb ‘Mig ple’ són les cançons més elèctriques i potents, cançons que demanen un volum considerable per al gaudí de l’oient.

Un altre gran valor d’aquest ‘Desnivell Positiu’ és la seva obertura cap a altres sonoritats, doncs no es limiten a repetir la fórmula i juguen amb diferents estructures sempre al voltant de la melodia, el pop i l’electricitat, anant un pas més enllà i explorant altres possibilitats en tonades com ‘Monstres’ amb un canvi de ritme que flueix amb naturalitat i gràcia, i ‘Sibèria’ que acomiada aquest disc amb la veu malenconiosa de Maria i que em retrotrau a bandes femenines de l’indie pop ja desaparegudes com La Buena Vida.

Sempre buscant la melodia i la tornada perfecta com en ‘Animal’, ‘Esclat en la cara’ i ‘El mestre de l’amor’, i que tenen l’encant de l’època daurada dels singles de Sarah Records. Perfecta conjunció vocal de Josep i Maria al llarg del disc i que troba el seu moment més fi en ‘El teu propi cel’. Sense dubte, el power-trio ha guanyat amb el temps aportant nous matisos i no estancant-se, inclús amb progressions musicals que de menys a més acaben esclatant com en ‘Un nou pla’, amb un interludi carregat de groove funky i canvi de ritme portentós en ‘Podem ballar’ i que només et donen ganes de posar-te a saltar.

En conjunt Atlàntic ens deixen un disc lluminós i addictiu amb un equilibri perfecte entre tonades més directes i guitarreres de les que gaudiràs si t’agraden grups com Teenage Fanclub, Nada Surf, The Posies, Weezer, Velvet Crush… amb Josep traient petroli de la seva guitarra i altres més pop que power properes a propostes d’indie-pop com Alvvays i Waxahatchee, tot siga dit, gràcies al major protagonisme que té María en aquest disc i que no fa més que enriquir i obrir la proposta musical d’Atlàntic cap a altres horitzons.

Un disc molt recomanable per a amants de les bones melodies, les tornades perfectes, les harmonies vocals i les guitarres elèctriques protagonistes.

Per cert, el 15 de febrer presentaran ‘Desnivell Positiu’ en el Loco Club de València, ens veiem allí?

Bandcamp Atlàntic:

20's 2024 Atlàntic Chals LPs Novedad