Críticas Discos

A destacar la mirada lúcida al seu voltant, sense sentimentalismes barats i sense traves però amb a una remarcable vivacitat lírica.

Òscar Peris entrega Nascuts per aprende, el seu segon treball. Nou cançons que continuen l’estel del folk senzill que ens va mostrar en Zero per infinit, revàlida que ratifica l’estil de l’artista valencià al que només li cal veu, guitarra i harmònica per a entregar-nos unes lletres punyents que ballen entre l’oníric i la reivindicació social incisiva.
Òscar Peris - Nascut per a aprendre (2020)

Cal destacar la mirada lúcida al seu voltant, sense sentimentalismes barats i sense traves però amb a una remarcable vivacitat lírica. Marcat pels esdeveniments d’aquest any, Òscar amplia el focus per a parlar-nos de temes candents com el capitalisme voraç i la rapidesa amb la que es donen els canvis, els bons i necessaris, i els roïns i superflus, i tot deixant oberta la finestra a sentiments més profunds i personals.

Cançons com Cercle etern posen el focus en una lluita propera més que pamfletària, i sempre amb les intencions descobertes, honest i carregat de ganes de que tot canvi que vinga siga per a bé. Brutal la cançó La indústira de la mort, tonada en la que és acompanyat per banda, com deia amb claredat i sense embuts en un folk-rock excel·lentment produït, destacada. Acompanyat del so de la seva harmònica i entrant també la banda, la cançó Cinquena dimensió el descobreix com un gran contador d’històries, doncs amb els seus 8 minuts de durada aconsegueix mantindre la tensió de les imatges que va descobrint al temps que cauen els versos. Altra favorita personal és la bucòlica Balada d’entre vides, a ralentí i de nou amb una harmònica que dibuixa records llunyans d’expiació i revelacions existencials.
Un disc com Nascut per aprendre necessita del seu temps i les seves escoltes perquè et descobreixi el valor que atresora, doncs més enllà de la fàcil etiqueta de nou Bob Dylan amb la que ha nascut com a artista, confirma a Òscar Peris com un cantautor que va trobant el seu camí i el seu llenguatge agafat sense por a la seva guitarra per a cantar-nos en les distàncies curtes algunes veritats, les que volem escoltar i les que no. Segur que ens donarà moltes més alegries musicals en el futur. Caldrà estar atents.

Ressenya del seu primer disc per Juanjo Mestre.
https://www.noseviuresenserock.com/2020/07/el-debut-de-oscar-peris-zero-per-infinit.html
També podeu escoltar-lo al seu Spotify:
https://open.spotify.com/album/4VgjMRxk7oCD9sCdH8IkSJ?si=qysA03NASpWjzKVHynfLsQ


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Artículos que te pueden interesar

Richmond Fontaine – You can’t go back if there’s nothing to go back to (2016)

Son de Portland (Oregón) y son un cuarteto que tocan eso que llaman comúnmente country-alternativo. Una música de belleza infinita, de carretera y manta, de ..

The Jim Jones Revue – The Jim Jones Revue (2008)

Bueno, bueno, mañana (por hoy) tendré el gusto de despedir a esta banda en su gira de despedida, por tanto he de hablar del que ..

The New Trocaderos – Thrills and chills (2015)

... demasiado sucio, demasiado fresco, demasiado desinhibido, demasiado punk, demasiado roquero, demasiado powerpopero, demasiado cañero. Es demasiado....  En circunstancias saludables generalizadas, esas que valorasen objetivamente el ..

Elvis Costello and the Attractions – Armed Forces (1979)

Esto de entrar en la madurez y dar aún con grandes artistas y discos de la historia de la música popular es una suerte. Y ..