Ona nua – Superpop (2023)

Críticas Discos

2 de diciembre de 2023
Autor: Chals Roig.

Ressenya del segon disc en solitari d’Ona nua

El cantar d’Ona nua és eteri, dream pop amb soul, i les seves cançons estan fetes de carn i os, de cor i honestedat, traspassen del folk al rock amb el seu estil propi que sobre tot respon a l’exquisidesa, i amb Superpop ha aconseguit una altra producció remarcable d’alta qualitat humana i sonora.

Josep Pérez és qui s’amaga darrere del nom d’Ona nua, artista, músic i productor d’artistes que du ja unes quantes dècades a la música en tota classe de projectes (Cant a l’amor, Aljub, Disparatario, Carles Pastor, Òscar Briz…).

És un dels meus artistes favorits i per tant no podia faltar en aquest humil exili musical en format ressenya encara que fos per a lluir l’excel·lent disseny de la portada del disc, més si ens du baix el braç el que per a mi estarà entre les millors col·leccions de cançons de l’any en curs a nivell internacional, al menys del que he escoltat.

Aquest nou disc rere el títol de Superpop és la seva segona obra en solitari, i com era d’esperar, va per camins aliens a l’esdevenir de qualsevol escena musical, si es que la pròpia paraula «escena» té algun sentit avui en dia. Artista de les distàncies curtes, xicotet recés de pau musical, joia amagada que els suficients tenim la sort de trobar per aquest infructuós camí de l’actualitat i que a més et convida a baixar d’aquest tren de la rapidesa i de les grans superfícies on tot té una data de caducitat veritablement breu.

No entenc aquest disc sense el seu anterior Un gat i l’home al seu costat, però al mateix temps em resulta inevitable pensar que aquest està molt per damunt com a disc en conjunt, producció i disseny inclòs

Amb tot, independentment de rankins i discs, els directes són el seu mitjà natural i on es pot apreciar amb tot el seu esplendor el talent d’Ona nua d’una manera tangible, sense trampa ni cartró, tal i com ja vaig explicar a l’exile fa un temps.

D’Espinetta a Marvin Gaye passant pel soft rock de principis dels 70 i el folk íntim de Nick Drake, tant com arreplegant la influència d’artistes com Radiohead i Elliott Smith, inclús menys coneguts com Cigarretes After Sex o The Innocence Mission o altres més propers como Pep Laguarda, Remigi Palmero i Òscar Briz.

Val que poden intuir-se algunes de les seves influències principals però la seva proposta és inclassificable, és lliure i està més enllà d’etiquetes. El seu cantar és eteri, dream pop amb soul, i les seves cançons estan fetes de carn i os, de cor i honestedat, amb el seu estil propi que sobre tot respon a l’exquisidesa, i amb Superpop ha aconseguit una altra producció remarcable d’alta qualitat humana i sonora.

Un viatge pel qual deixar-se portar des de l’inicial Elogi del camí. No sobra res tot i que a les primeres escoltades tal vegada cançons com la crònica de l’actualitat amb toc post-punk Amor i redempció i el més dinàmic indie rock Impermanent són d’aquelles que podrien ser més radiables i properes al Pop pròpiament dit. Posant el focus a la música com filosofia de vida i creença redemptora, No cante per ningú pot servir de declaració d’intencions de l’artista qui viu com pocs que conec de i per a la música, sense titubejos, ni dubtes.

Ona nua fa un excel·lent homenatge a sa Mare que al capdavall pot servir d’homenatge a totes les mares que han lluitat contra els elements per a dur les seves famílies endavant. Per suposat, mai falta la poesia al seu cançoner en aquest disc són Vicent Andrés Estellés amb l’èpica Homenatge anònim XV i Mirall de dins de Isabel García Canet. Amb la dolça tonada folk Mentides, Ona nua acomiada aquest disc que amb la versió en vinil presenta un excel·lent format físic amb el millor disseny i maquetació que he vist en anys, no menys bonic que el cd.

Les seves lletres conviden a mirar cap a dins, a retrobar-se amb u mateix a través de l’emoció i de l’estima. Per suposat, el desencant, la desil·lusió i la soledat també formen part de l’experiència vital de tothom i a les seves cançons fan acte de presència per a ser desafiats. Amb subtilesa obri una porta de sortida per a deixar anar la toxicitat i els prejudicis del món que ens envolta.

En un temps on el Pop més escoltat ha anat per camins on l’harmonia, el contingut i la instrumentació han deixat de ser primordials (inclús la gramàtica i l’ortografia fins a límits insospitats), té tot el sentit el títol d’aquest disc per com es presenta el talent, la música i els arranjaments (cordes, vents, teclats), les lletres i la producció que han estat cuidades amb detall. Comparant amb les tendències actuals d’usar i tirar, és com tindre super poders artístics, açò és Superpop.

Convide als més aventurers, als qui estan més enllà de prejudicis musicals, als qui busquen l’emoció palpable i propera, a endinsar-vos en aquest Superpop, mapamundi sonor i transformador d’Ona nua.

Superpop en Bandcamp >LINK<

20's 2023 Chals LPs Novedad